Herència abintestat, qui hereda si no hi ha testament?

Algunes persones moren sense deixar fet un testament. En aquests casos, els advocats especialistes en successions són claus per a especificar qui són els possibles hereus.
El procediment pot ser molt complicat perquè s’han de fer diversos passos abans que es pugui repartir l’herència.

Què és l’herència abintestat

L’herència abintestat es dona quan una persona mor sense deixar testament o quan es considera que aquest és nul. En aquests casos, la llei indica els hereus forçosos, aquells parents que poden heretar i també en quines proporcions.
El primer que s’ha de fer és una declaració d’hereus en la qual s’estableixen les persones que tindran dret a l’herència. Una vegada realitzada, el notari s’encarregarà de la seva execució.

Hereus forçosos

Cal aclarir que els hereus forçosos estan indicats en l’article 807 del Codi Civil. S’estableixen diversos tipus. En primer lloc, els fills i descendents respecte dels seus pares i ascendents. En cas que no existeixin els anteriors, els pares i ascendents respecte dels seus fills i dels seus descendents i, finalment, el vidu o la vídua. Tots ells tenen dret a una part de l’herència, amb testament o sense.

Ordre de crida a l’herència

En el cas d’una herència sense testament, l’ordre de successió està establert en el Codi Civil: fills i descendents, pares i ascendents, cònjuge, germans i nebots i, finalment, la resta de parents fins al quart grau de consanguinitat.
És important destacar que cada grup exclou al següent. Per tant, els germans hereten en cas que no hi hagi fills, descendents, ascendents ni cònjuge. A més, aquest
últim té dret a l’usdefruit d’una part de l’herència. És el que es coneix com a usdefruit vidual. No té dret a això la parella de fet, excepte en algunes Comunitats autònomes.

El cas especial de l'Estat com a hereu

Pot ocórrer que no hi hagi parents amb dret a herència. En aquest cas, l’article 956 del Codi Civil indica que és l’Estat el que té dret a heretar. No obstant això, s’ha de fer un repartiment entre Administracions.

– Una tercera part de l’herència ha de quedar en institucions del municipi del mort (dedicades a activitats socials, beneficència, etc.).

– Una altra tercera part es destinarà a institucions de la mateixa mena de l’àmbit provincial.
– La fracció restant s’emprarà per a amortitzar deute de l’Estat, excepte que es pensi que pot donar-se un ús millor al ben heretat.

Algunes comunitats autònomes, com País Basc, Galícia, Aragó o Catalunya, tenen dret a l’herència.

Si no hi ha un testament per a una herència, és aconsellable comptar amb un assessorament especialitzat. El suport d’un despatx d’advocats especialistes en successions resulta
de gran importància per a aconseguir que la reclamació tingui èxit davant una herència abintestat. Visita la nostra web si necessites més informació.